QUÈ ÉS LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA?
La transició energètica no és una simple substitució de fonts energètiques; implica invenció i pressuposa un enorme salt tecnològic que és part d’un gran procés de transformació: una revolució industrial.
El concepte descriu la transformació del model energètic actual (model centralitzat caracteritzat per l’ús d’energies convencionals i grans infraestructures de generació, com tèrmiques, hidràuliques i nuclears) per un nou model energètic distribuït basat en energies renovables i en eficiència energètica amb infraestructures més petites i properes al consumidor.
La transició energètica implica una necessitat d’inclusió de tecnologies de comunicació i informació, dins de les xarxes energètiques, que permetin gestionar l’energia generada en “petites” instal·lacions distribuïdes i facin possible que els consumidors puguin ser a la vegada generadors.
Són necessaris canvis en el comportament dels consumidors d’energia per incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica, que els facin partícips del nou model en fer-los conscients dels consums: com evitar els consums innecessaris, com limitar els consums crítics, o saber quin és el seu moment òptim per reduir-ne el preu.
OBJECTIUS COMPARTITS
La transició energètica a Catalunya requereix de més de 15.000M€ de nova inversió directa fins el 2030, xifra que se suma als aproximadament 8.000M€ anuals que gira el sector elèctric a Catalunya (energia, costs regulats, càrrecs i imposts) més el dels altres sectors (gas i derivats de petroli). Això posiciona el sector energètic om un dels aspectes cabdals de l’economia catalana i, per tant, l’assoliment dels objectius de transició energètica ha d’anar acompanyat de:
a. identificar bé el problema que afrontem i el context català (social, polític, econòmic, ecològic, territorial),
b. fixar objectius a 2025 (posar els fonaments i arrancar), 2030 (executar i escalar) i 2035 (culminar canvi de model i encarar nous reptes a 2050),
c. focalitzar on podem ser forts com a societat i economia (mobilitat, recursos distribuïts, eficiència energètica, flexibilitat, biomassa).
d. Accions adaptades als diferents segments econòmics (des del primari, al industrial, serveis…) per fer del cost de l’energia un factor de competitivitat i que no llastri la renda familiar disponible (ja molt malmesa per la càrrega de quasi el 50% d’una part importantíssima de la població per accedir a l’habitatge).
e. Vetllar que la transició energètica ofereixi oportunitats per tothom, evitant que els segments amb més vulnerabilitat social i econòmica en rebin els costos, però no els beneficis.
f. Captació de finançament privat nacional i internacional i aprofitar les opcions que ofereixen instruments públics com el ICF.
Què has de fer si vols un estudi fotovoltaic?
Només ens has d’enviar l’última factura elèctrica de la teva empresa a renovables@cecot.org. Ens posarem en contacta amb tu per fer un estudi previ d’estalvi de costos en la instal·lació d’autoconsum.
Què és l’energia solar fotovoltaica i com funciona?
L’energia solar fotovoltaica transforma de manera directa la llum solar en electricitat emprant una tecnologia basada en l’efecte fotovoltaic. Existeixen diferents tipus de panells solars, com els fotovoltaics; els tèrmics, que s’instal·len en cobertes amb recepció directa de sol; i termodinàmics, que funcionen encara que sigui de nit, plogui o estigui ennuvolat.
Quins beneficis comporta l’energia fotovoltaica?
L’energia elèctrica generada mitjançant panells solars fotovoltaics és inesgotable i no contamina, per la qual cosa contribueix al desenvolupament sostenible, a més d’afavorir el desenvolupament de l’ocupació local.
Quina diferència hi ha entre potència pic i nominal en fotovoltaica?
En els sistemes fotovoltaics, la potència pic fa referència a la quantitat de kW instal·lats, mentre que la potència nominal al·ludeix a la potència de l’inversor (l’equip elèctric que transforma l’energia generada pels panells en apta per al consum).
En principi, la potència nominal és la que marca el límit (no es pot produir més del que l’inversor pot convertir). No obstant això, les instal·lacions fotovoltaiques sempre instal·len una potència pic superior al nominal –més panells-, per a tractar de cobrir el 100% de la capacitat de l’inversor.
Una planta fotovoltaica estarà ben dissenyada si la potència pic –panells instal·lats- és la idònia per a garantir que l’inversor és capaç de funcionar al 100% de la seva capacitat en tots els moments en què es requereix.
Reial decret pel qual es regulen les condicions de l’autoconsum
El Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, completa el marc regulador sobre autoconsum, impulsat amb el Reial decret llei 15/2018 que va derogar el denominat impost al sol, aportant certitud i seguretat als usuaris. En particular desenvolupa:
- Les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica, defineix les instal·lacions pròximes a l’efecte d’autoconsum, desenvolupa l’autoconsum individual i col·lectiu.
- Estableix un sistema de compensació simplificada entre els dèficits dels consumidors i els excedents de les seves instal·lacions d’autoconsum.
- Organitza el registre administratiu d’autoconsum d’energia elèctrica així com el seu procediment d’inscripció que no suposarà càrrega administrativa per als consumidors.
font: IDAE
QUÈ HI HA DARRERA DEL COST DE L’ENERGIA?
El cost de l’energia (electricitat, gas natural i combustibles) que paguem es composa de quatre conceptes principals: el valor propi de l’energia (en el cas elèctric, el preu es forma majoritàriament en el mercat marginalista), els costos relacionats amb el subministrament (infraestructura, principalment), altres càrrecs fixes no relacionats amb el subministrament (dèficit de tarifa elèctrica o inversions fallides com el Castor) i impostos. Cal, per tant, actuar en tots els àmbits per poder donar les senyals adequades per promoure l’electrificació i la descarbonització de l’economia.
Les tecnologies de la informació i comunicació tenen un paper clau per integrar de manera cost-efectiva les energies renovables, augmentar la competència en el sector i posar en valor econòmic la generació d’electricitat a prop del lloc de consum per reduir les pèrdues i per reduir la necessitat de xarxes.
QUINS SÓN ELS ÀMBITS CLAU DE LA POLÍTICA ENERGÈTICA?
En el marc de la transició energètica 2030 (PNIEC) s’estableixen uns objectius de energies renovables molt ambiciosos (42% sobre energia final). Tanmateix no es fixen objectius específics sobre com assolir-ho. La situació actual de mercat porta a una sobre demanda de punts de connexió (fins a 200GW en diferents estats de tramitació, el que suposa multiplicar x4 els objectius PNIEC) i majoritàriament en alta tensió (el que implica un model basat en plantes de mida gran centralitzat). Les inversions en generació distribuïda es veuen afectades per 1) manca d’economia d’escala i 2) les externalitats positives que generen no es veuen reflectides en la retribució. Aquesta realitat fa que a Catalunya pràcticament no hi hagi nous projectes de renovables, posant en risc la transició energètica.